Ahir vaig acabar el llibre La lladre de llibres, una novel·la ambientada a l’Alemanya nazi en què una nena comença robant el seu primer llibre amb nou anys. Us deixo amb la fitxa bibliogràfica d’aquest llibre, que tot i llarguet (562 pàgines), us el recomano ja que és fàcil i ràpid de llegir. Molt entretingut.
| Nom del llibre | La lladre de llibres |
|---|---|
| Editorial | Edicions La Campana |
| Idioma | Català |
| Nom de l’autor | Markus Zusak |
| Biografia de l’autor | |
| Markus Zusak, autor molt premiat pels seus llibres infantils, amb aquesta novel·la imposa el seu talent en la narrativa per a adults. Nascut el 1975 a Sydney, on viu, de mare alemanya i pare austríac, per a aquest llibre es va inspirar en les experiències viscudes pels seus pares durant el nazisme. | |
| Resum del llibre | |
| La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hbermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann -potser el personatge més encantador de la novel·la-, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani. Una història inoblidable i emocionant. Vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d’un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va ala recerca d’acolorits fragments de bellesa. La lladre de llibres ha rebut dos premis importants als Estats Units: El National Jewish Book Award i el Sydney Taylor Teen Book Award. Novel·la traduïda a més de 20 llengües, la crítica mundial elogia la seva originalitat i la seva suggestió narrativa. | |
| Comentari del llibre | |
| Un llibre entretingut per passar bons moments, per comprendre l’Alemanya nazi des del punt de vista d’una nena de 9 anys que l’únic que veu i pateix és fam i destrucció. Una amistat jueva, al seu soterrani, la fa adonar de la crueltat de la situació. La relació amb el seu nou Papa la fa lluitar per aconseguir el que es proposa: els llibres ho són tot per a ella i robar-los sembla ser la manera de salvar-los. Per a la Liesel, els llibres estan per davant del menjar a l’hora d’entrar a la casa de l’alcalde a robar. | |
Tags: La Campana, literatura, Markus Zusak, novela
2 comentarios a “La lladre de llibres”
Additional comments powered by BackType
Últimos comentarios
- PAco en Tablets: comparación
- Ley de economía sostenible | Jordi Sanchez - OUIEA.net en Ley de economía sostenible
- Jordi Sanchez en Nexus One
- Eric en Nexus One
- jivagos en Músicos británicos contra la ley de descargas ilegales
Etiquetas
WP Cumulus Flash tag cloud by Roy Tanck and Luke Morton requires Flash Player 9 or better.
Google Talk
Twitter: JoTGi
- Las redes P2P son LEGALES. http://goo.gl/fb/f19y
- Apple gana 75 millones de dólares en las primeras 24 horas del pre-lanzamiento del iPad http://goo.gl/fb/Pah8
- Excluir la última entrada del loop http://goo.gl/fb/Eljq
Archivos
- Febrero 2010 (5)
- Enero 2010 (11)
- Diciembre 2009 (6)
- Noviembre 2009 (7)
- Octubre 2009 (5)
- Septiembre 2009 (9)
- Julio 2009 (1)
- Junio 2009 (15)
- Mayo 2009 (2)
- Abril 2009 (22)
- Marzo 2009 (16)
- Febrero 2009 (45)
Categorías
- Actualidad (43)
- Curiosidades (23)
- Friquismo (21)
- General (1)
- Informática (39)
- Otros (30)
- Principal (58)
- Tecnología (18)


Domingo, 12 de Abril de 2009 at 19:56
m’encanta aquest llibre…reflexa molt b l’Alemanya d’aleshores…
mai havia llegit un llibre que fos relatat per la propia mort… és original… sobretot pq es tracta d’allò que h ha de saber tot en tots moments… o això crec jo … clar
petons
Jueves, 16 de Abril de 2009 at 21:43
A mi realment em va encantar, és molt original i està molt ben tractat! Gràcies per comentar i per passar-te per aquí, t’hi esperem!